L’Hipèric, una planta meravellosa

L’hipèric, Hypericum perforatum L., herba de Sant Joan o pericó, és una planta perenne originàriament europea, però que a l’actualitat es troba en molts altres llocs del món i que creix sobretot a terrenys secs i sobretot a les vores de camins, prats, boscos i tanques.

En general, aconsegueix arribar a 40 a 90 cm. d’alçària, té una tija principal que s’aixeca erecte i es va ramificant. Les fulles son petites i ovalades i tenen uns puntets molt petits que quan es miren a contrallum, semblen perforacions, d’aquí pren el nom de “perforatum”, aquests punts en realitat són glàndules que contenen principis actius de la planta.

Les flors són d’un color daurat molt bonic i per la seva forma i color és molt fàcil de identificar-la en el camp. A les nostres comarques floreix a partir del maig però a finals de juny pel solstici d’estiu és quan està en tota la plenitud, es pensa que d’aquí pren el nom d’Herba de Sant Joan.

L’herba de Sant Joan porta utilitzant-se com herba màgica i medicinal des de temps ancestrals. Algunes fonts diuen que antigament se li atribuïa la propietat d’espantar els mals esperits. Hi havia un costum que va perdurar durant molts segles, de penjar-sobre la llinda de portes i finestres per evitar que entressin males influències. Hi ha qui creu que el costum de penjar palmes i palmons en balcons i finestres és reminiscència d’aquestes tradicions tan antigues.

Era habitual durant l’edat mitjana de cremar rams d’Hipèric a les cases per protegir-les i tant es creia en aquestes propietats que un dels noms de la planta és “espanta dimonis”, fent una referència clara en aquesta creença, donat que es pensava que les malalties eren produïdes per estats mentals i anímics degut a influències externes, (i no anaven malament, en aquesta teoria), quan una persona estava trista, depressiva o melangiosa, se li feia prendre hipèric, amb la creença que l’ajudaria, d’una manera física i espiritual.

Son diverses les accions medicinals d’aquesta planta. Popularment i degut a la seva acció vulneraria se la utilitza per guarir tota mena de cops i cremades, tal com uns altres dels seus noms ho indiquen: “herba de cop”, “herba de les ferides” o en castellà “hierba millitar” i s’ha usat tradicionalment en ús topic.

Es un fa un oli d’hipèric posant en maceració hipèric fresc en oli d’oliva, i deixant-lo durant 40 dies a sol i serena pren un color vermell pasats aquests diez i ja es pot utilitzar. Te uns efectes molt importants a la pell: cremades, escaldadures, clivelles, ferides, butllofes, descamacions… les millora en qüestió de pocs dies; inclús hi ha persones que la utilitzen com antiarrugues per al contorn d’ulls. Nomes s’ha de tenir la precaució de no toqui el sol a la zona on s’aplica doncs podria tacar-se.

Pius Font Quer, l’important científic que ens va deixar els seus immensos coneixements sobre les plantes, en el seu llibre “El Dioscórides renovado” fa referència a les propietats vulneraries, antiinflamatòries externes, i digestives, però no hi ha cap esment a les qualitats antidepressives, doncs en l’any que el va editar 1961, encara no hi havia informació sobre aquesta activitat.

El que no sabia la saviesa popular, i es un fet que s’ha pogut esbrinar amb estudis químics, és que els principis actius d’aquesta planta l’hi confereixen una acció semblant a la fluoxetina, component principal de diferents antidepressius i que ajuda a mantenir un bon estat d’ànim i estabilitat emocional.

El doctor Helmut Woelk de la Universitat de Giessen (Alemanya) va dirigir una investigació entre juny de 1997 i abril de 1998 sobre els efectes d’aquesta planta; van estudiar a 324 pacients (la major mostra seleccionada en un estudi d’aquestes característiques) amb depressió lleu o moderada, procedents de 40 clíniques alemanyes.

La meitat del grup va consumir hipèric i, la resta, la dosi recomanada d’imipramina (150 mg al dia). El tractament es va dur a terme durant sis setmanes. L’evolució dels dos grups de pacients va ser similar.

De les conclusions de l’estudi de Woelk extraiem: “l’hipèric s’ha de considerar com a tractament de primera línia en la depressió lleu a moderada, especialment en l’àmbit de l’atenció primària”.

Entre els seus components actius s’hi troven naftodiantronas: hipericina, pseudohipericina, isohipericina, protohipericina. Flavonoides. Derivats del floroglucinol: hiperforina, adhiperforina. Oli esencial. Tanins. Fitosterols i cumarines.

S’havia cregut inicialment que la hipericina, era el component psicoactiu de la planta però actualment es pensa que els efectes principals són deguts a la hiperforina que actua en l’augment de la quantitat de neurotransmissors del cervell que afecten l’humor, especialment la dopamina i la serotonina.

Es recomana aquesta meravellosa herba en cas de depressió lleu, irritabilitat, estrès, ansietat i alteracions de l’estat d’ànim.

Es pot administrar en herba, extracte o be comprimits. S’ha de tenir en compte que aquesta planta te una acció fotosensible, i les persones que la prenen no han de exposar-se al sol, doncs poden aparèixer taques a la pell.

Com a recomanació important s’aconsella no prendre hipèric si s’està tractant amb fàrmacs antidepressius.

Montserrat Alsina Márquez

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *